«Harmonia mundi» del objeto documental al sonido del objeto documental al sonido. Estudios sobre patrimonio musical (2024)

Related papers

La música para tecla de Ramón Ferreñac (1763-1832) del Archivo de Música de las Catedrales de Zaragoza (E-Zac).

Manuel Grande Escosa

II Jornadas Internacionales de Patrimonio Musical 10, 11 y 12 de mayo de 2023, 2024

Ramón Ferreñac (1763-1832) es uno de los compositores de los que más obras para tecla se conservan en los cuadernos misceláneos datados en torno 1750 a 1832 del Archivo de Música de las Catedrales de Zaragoza (E-Zac). En 1785 es nombrado organista sustituto de la catedral de El Pilar, y al año siguiente organista primero hasta su muerte. De entre los cuadernos misceláneos de tecla, destaca el Cuaderno B-2. Ms. 29, el cual alberga 39 obras para tecla de Ramón Ferreñac, y otras 10 que es probable que se traten de este mismo compositor. Algunas de las razones que pueden llevar a que el Cuaderno B-2. Ms. 29 se trate de un monográfico de Ramón Ferreñac, son que la fuente musical presenta una escritura homogénea, la mano del copista es uniforme y mantiene una cuidada presentación, y las obras son de un estilo similar. La tipología de las obras para tecla de Ramón Ferreñac abarca principalmente juegos de versos, sonatas, rondós, batallas, adagios, llenos, partidos y pangelinguas. El compositor zaragozano combina el estilo «moderno» (tan de moda a finales del siglo XVIII) con otras obras de estilo contrapuntístico o «antiguo». Además de música para tecla, Ramón Ferreñac escribió dos tratados: Llave de la modulación extraña, citado en el Curso completo de composición de Pedro Aranaz (1740-1820) y Francisco Olivares (1779-1854) publicado en 1807 y del cual no se conocen ejemplares, y el Método teórico-práctico para aprender a acompañar con el bajo numerado y sin numerar aumentado por su discípulo José Preciado (1805-1871).

View PDFchevron_right

II Jornades Internacionals de Patrimoni Musical, 10-12 de maig 2023 / Universitat de Barcelona

Oriol Brugarolas

La Universitat de Barcelona, en col·laboració amb el CSIC, acull les II Jornades Internacionals de Patrimoni Musical, en aquesta ocasió també amb la participació del Secretariat de Patrimoni Cultural de l’Arquebisbat de Barcelona. El tema sobre el qual pivoten aquestes II Jornades és Música, patrimoni i església abans de la desamortització de 1836, amb l’objectiu, en primer lloc, de posar en valor el patrimoni musical generat i custodiat a les esglésies, parròquies, catedrals i convents o conservat en institucions no religioses per diferents avatars històrics, com és el cas de bona part del fons de música de la Universitat de Barcelona, que procedeix bàsicament de les biblioteques dels convents de Barcelona arran de les desamortitzacions del segon terç del segle XIX. En segon lloc, reivindicar una manera d’interpel·lar, estudiar i comprendre el passat a partir d’aquestes fonts musicals vinculades a les esglésies, parròquies, catedrals i convents, que permeti renovar i ampliar l’horitzó de la comprensió de les pràctiques musicals del passat. I, finalment, plantejar, reflexionar i proposar diferents maneres d’apropar-se a l’estudi, la recerca, la conservació i la gestió del patrimoni musical. Aquestes II Jornades Internacionals de Patrimoni Musical han estat possibles gràcies al recolzament del Vicerectorat de Patrimoni i Activitats Culturals de la Universitat de Barcelona i del Secretariat de Patrimoni Cultural de l’Arquebisbat de Barcelona. L’organització recau en el CRAI Biblioteca de Fons Antic de la UB, en el Grup de Recerca Recuperació del Patrimoni Musical Històric, de l’IMF-CSIC de Barcelona, en el Grup de Recerca Música, Tecnologia, Patrimoni i Memòria. Els significats i la interpretació de la música en contextos contemporanis (SGR 00660), de la UB-CSIC-ESMUC i en el Grup per a l’Estudi del Patrimoni Musical (GEPAM) de la UB.

View PDFchevron_right

Nòtules sobre la música i els seus espais a la catedral de Barcelona

Nil Rider

«Harmonia mundi» del objeto documental al sonido. Estudios sobre patrimonio musical, 2024

En aquestes article es fa un repàs a la història coneguda (des d'una òptica de l'espai i els usos) de la presència musical a la catedral de Barcelona, des dels segles IX fins al XIX.

View PDFchevron_right

Música. Transcripció, localització i tractament de les referències del quadern personal de Josep Anselm Clavé

Carles Gumí

«Harmonia mundi» del objeto documental al sonido. Estudios sobre patrimonio musical, 2024

Històricament, Josep Anselm Clavé ha estat etiquetat com a músic amb poca formació i una limitada capacitat com a compositor. Els seus detractors van arribar a especular que hi havia terceres persones que li feien les harmonitzacions i les instrumentacions de les obres. La presència d’un quadern d’anotacions dins el «Fons Josep Anselm Clavé» a l’Arxiu del centre de Documentació de l’Orfeó Català, amb el títol «Música» i que conté indicacions extretes de tractats de música i nombroses anotacions sobre temes d’actualitat musical amb referències a diferents publicacions, ja va posar de manifest que probablement la formació musical de Clavé no era tan escassa com semblava.

View PDFchevron_right

Fantasies i souvenirs wagnerians. Adaptacions instrumentals de Cosme Ribera per a la Societat Barcelonesa de Quartets

Anna Costal

Harmonia mundi» «Harmonia mundi» del objeto documental al sonido del objeto documental al sonido Estudios sobre patrimonio musical, 2024

Durant el Sexenni Democràtic (1868-1874) la música de Richard Wagner va començar a interpretar-se de manera freqüent a Barcelona i va obligar compositors, intèrprets i crítics musicals a posicionar-se a favor o en contra del canvi de paradigma en el camp operístic. Prendre partit en aquella discussió artística significava, també, una orientació política, en el sentit que l’obra wagneriana composta fins aleshores era entesa com una eina revolucionària i de progrés musical i cultural. La creació de la Societat Wagneriana, presentada oficialment la primavera de 1874, va generar polèmiques airades, especialment entre el president d’aquella Societat, Josep Pujol, i un antiwagnerià convençut, José Piqué, membre de la comissió que va organitzar els concerts de quaresma d’aquell any a l’Ateneu Barcelonès (Suárez, 2011: 187-188). Aquella disputa estètica va desenvolupar-se a la ciutat a partir de l’escolta d’adaptacions instrumentals per a diverses formacions de cambra i, també, de referències indirectes d’estrenes en teatres europeus. Caldria esperar fins a la dècada de 1880 per a la posada en escena de Lohengrin, L’holandès errant i Tannhäuser als teatres de la Rambla, i encara uns anys més per a l’eclosió de l’univers iconogràfic wagnerià en ple Modernisme (Jiménez, 1999). El present article s’inscriu en el marc teòric de la recepció de la música wagneriana a Barcelona amb l’objectiu d’aportar coneixements nous sobre la interpretació d’aquestes primeres adaptacions instrumentals i, més concretament, les de la Societat Barcelonesa de Quartets, que funcionà entre el 1872 i el 1877. En primer lloc, aprofundeix en el vincle que aquesta societat va mantenir amb l’Ateneu Català i l’Ateneu Barcelonès. En segon lloc, presenta els músics que la conformaven i assenyala un dels seus líders, Cosme Ribera i Miró (1842-1928). Finalment, relaciona les partitures i les particel·les de les obres wagnerianes que aquesta Societat va interpretar a l’Ateneu Barcelonès i al Teatro Español l’any 1873 amb els materials que es conserven al Fons Cosme Ribera de l’Arxiu Municipal de Lleida.

View PDFchevron_right

Urban music, oratorio (space and music) and sacred art. III International musical heritage conference

Sílvia Canalda i Llobet

2024

View PDFchevron_right

El Somni dels segles: ruïna i declivi del món clàssic segons la sensibilitat decadent de la Catalunya de finals del s. XIX

Irene Gras Valero

ligams entre tradició i modernitat Noves interpretacions al voltant del món clàssic, p. 29-44, 2014

View PDFchevron_right

Oficio y Misa de San Miguel Arcángel y San Jerónimo, diferencias textuales y musicales en las casas de la Orden de San Jerónimo

María Isabel Arias Villanueva

La Música de la Corona dragó: Investigació, transferència i educació, 2020

El monasterio de San Miguel de los Reyes es un monasterio jerónimo cuyos libros de coro fueron enviados, a causa de la exclaustración acometida durante la Desamortización, al Archivo de la Catedral de Valencia. En los escritos que han llegado hasta nosotros podemos ver que en la Orden de San Jerónimo se cuidaba el canto en el coro y se acudía a éste a rezar todas las horas canónicas, dándose una gran importancia al canto litúrgico. Al estudiar los cantorales del monasterio de San Miguel de los Reyes, conservados en la catedral valenciana, observamos que, tanto en el oficio como en la misa de la festividad de San Miguel Arcángel, existen diferencias respecto a los cantorales de otros monasterios de la misma orden tomados como referencia, dichos monasterios son: Santa María del Parral de Segovia, San Lorenzo de El Escorial y Santa Engracia de Zaragoza. Sin embargo, al comparar el oficio y la misa de la festividad de San Jerónimo, patrón de la Orden, las diferencias se diluyen y son casi imperceptibles, lo que nos indica que las fiestas locales y en este caso la del santo cuya advocación ostenta el monasterio jerónimo valenciano conservan peculiaridades propias. El estudio de todos ellos ha dado lugar a la investigación desde el punto de vista musical, aportándonos una visión de la música litúrgica que se cantaba dentro de sus muros tanto en las misas como en los oficios. Esta comparativa nos introduce por tanto en la liturgia de las horas conservada en los cantorales jerónimos valencianos y que va dando forma a la música jerónima valenciana que abraca los siglos XVI, XVII y XVIII.

View PDFchevron_right

Concert: Ni un dia sense música! Músiques per la Barcelona del segle XVIII

Oriol Brugarolas

http://www.ub.edu/cultura/activitats Aquest concert tan especial és fruit de la voluntat de col·laboració entre la Universitat de Barcelona, l'Arquebisbat de Barcelona, el Consejo Superior de Investigaciones Científicas i altres centres vinculats a la recerca musical per tal de consolidar, sota la coordinació de la Universitat de Barcelona, un projecte de recuperació, estudi i difusió del patrimoni musical antic del país que, en la línia editorial s'està materialitzant en la publicació de la col·lecció "Consonantia". El programa d'aquest concert proposa un viatge musical pel repertori setcentista de Barcelona a través de tres institucions, la catedral, l’església parroquial de Santa Maria del Pi i el convent de carmelites descalços de Sant Josep, situat a la Rambla, a l’espai que ocupa ara el mercat de la Boqueria. Tot fent un recorregut per l’obra dels tres mestres de capella que van ocupar el càrrec després de la jubilació del cèlebre Francesc Valls (1671-1747): Josep Picanyol (actiu 1711-1751), Josep Pujol (actiu 1738-1787) i Francesc Queralt (1740-1825). Intèrprets Orgue: Javier Artigas Orgue positiu: Javier Artigas Violí I: Ricart Renart Violí II: Marta Guillén Violoncel: Guillermo Turina Soprano: Soledad Cardoso Tenor: Martí Doñate

View PDFchevron_right

«Harmonia mundi» del objeto documental al sonido del objeto documental al sonido. Estudios sobre patrimonio musical (2024)

References

Top Articles
Latest Posts
Recommended Articles
Article information

Author: Prof. Nancy Dach

Last Updated:

Views: 5976

Rating: 4.7 / 5 (77 voted)

Reviews: 92% of readers found this page helpful

Author information

Name: Prof. Nancy Dach

Birthday: 1993-08-23

Address: 569 Waelchi Ports, South Blainebury, LA 11589

Phone: +9958996486049

Job: Sales Manager

Hobby: Web surfing, Scuba diving, Mountaineering, Writing, Sailing, Dance, Blacksmithing

Introduction: My name is Prof. Nancy Dach, I am a lively, joyous, courageous, lovely, tender, charming, open person who loves writing and wants to share my knowledge and understanding with you.